Museu Tèxtil - Carrer de Salmerón (2005-2025)
Aquest museu característic d’una ciutat on el tèxtil és una mena d’emblema, tot i que ara amb molta menys presència que en el passat, ja ha desfilat amb anterioritat per a aquesta secció. Ara torna per comprovar com era a 2005, any del naixement del judoka japonès Dota Arai, que és quan es va fer la fotografia més antiga.
Fotos: Nebridi Aróztegui/Diari de Terrassa i Uma Jareño
Tornar-hi suposa visionar com era llavors, fa uns vint anys i poder comparar-ho amb com es veu el mateix edifici en l’actualitat. La bassa i tot l’arbrat de la instantània de fa més temps aporten un escenari molt més bucòlic i que fa més patents les diferències.
És lògic, tanmateix. Els anys passen per a tot i per a tothom, una asseveració que ha aparegut de manera recurrent a aquest espai. S’ha d’acceptar, una vegada més, que és un fet que entra dins de tota la coherència del món. Els anys passen i també va caient el passat, que dona pas a altres maneres de fer i, en això, ho entra també les formes de construir o de bastir edificis.
Detalls de la contrucció
La foto d’ara permet contemplar molts més detalls de la construcció que no pas la de fa més anys. Són particularitats que ens haurien d’explicar les persones o qui va decidir que el museu es configurés tal com es pot veure en els nostres dies. Però haurà de ser en una altra oportunitat.
Aquesta localitat, que té altres museus, és d’aquelles que es pot mostrar a amics o familiars que són de fora. Arquitectònicament, hi ha molt per poder observar i, el protagonista d’avui, és d’aquest estil.
