Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Nebridi Aróztegui
Rambleta del Pare Alegre (1981-2026)
Si parlem dels possibles avantatges que té aquesta secció és que, amb les instantànies més velles, la ciutadania més jove es pot fer una idea de com era una ubicació concreta en el passat. I, a la vegada, els permet fer comparacions. Per als més veterans, és una forma de posar a punt la maquinària de la memòria i, o bé confirmar que aquell lloc era com el recordaven o comprovar que hi havia detalls que se’ls escapaven.
- Rambleta del Pare Alegre 1981
- Arxiu Diari de Terrassa
- Rambleta del Pare Alegre
- Nebridi Aróztegui
Aquesta escena que es veu a la imatge de fa més temps, que és de 1981, any en què l’equip alemany del TuS Nettelstedt-Lübbecke va guanyar la Recopa d’handbol, ens ensenya el que es qualificava al dors com a “zona verda”. Podria ser que, llavors, no n’hi hagués moltes d’aquestes zones a la localitat, i potser per això es va fer la foto.
El que impacta més o, podríem dir, el que resulta més atractiu de la instantània de fa més anys són les lletres que formen el nom de la ciutat, fetes amb el que semblen unes flors. Per la furgoneta que es veu a la dreta, les va col·locar l’empresa Plantas Egara J. Oliveras.
Les més rectes
Les lletres que acaben llegint-se com a “Terrassa”, no són les més rectes de la història ni estan elaborades amb una cal·ligrafia mil·limètrica. Es poden contemplar tres operaris: un que rega, un amb boina que carrega uns objectes amb forats i un que, amb les mans a la cintura, es mira al que està regant la zona.
En els nostres dies, i ho certifica la imatge actual, ja no hi ha lletres sobre la gespa, fetes amb altres plantes.
