Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Nebridi Aróztegui
Placeta de Saragossa (1968-2026)
La visió de la fotografia antiga és la confirmació que un paisatge pot ser irreconeixible si el que es veu pel mig és un edifici derruït o si hi ha només un solar. Després, poder observar com va quedar configurat tot, ens transporta a l’enclavament, però, de mentre, costa endevinar de quina zona, carrer o plaça de la ciutat es tracta. És en part, com ja s’ha apuntat amb anterioritat, la màgia d’aquesta secció que, si bé a voltes ens mostra dues realitats molt paral·leles, en altres costa Déu i ajuda esbrinar quina és la ubicació real. Per a això, afortunadament, es disposa d’informadors de primer nivell que col·laboren a treure l’entrellat.
- Placeta de Saragossa 1968
- Arxiu Diari de Terrassa
- Placeta de Saragossa
- Nebridi Aróztegui
Aquesta construcció que veiem totalment desfeta, ara forma part de la placeta de Saragossa en forma de botiga de mobles, al costat d’una terrassa d’un bar. També fou un bar de bon record, el Pedraforca, que no fa gaires setmanes que també va tenir el seu ressò a aquest espai. No tornarem a explicar les bondats d’aquell establiment de l’hostaleria. Ja es va fer esment, més o menys, algunes de les seves qualitats i també de les seves característiques.
En mig de les runes
Els dos operaris que es veuen en mig de les runes (no tot està enderrocat, encara resta en peu una bona part de l’edifici) tenen una posició diferent. Un es mira a la càmera, com si li fes nosa, mentre que l’altre va a la seva. Tots dos amb sengles cigarretes a la boca. Llavors, fumar no estava tan mal vist com ara i, mentre es treballava, fer unes calades estava permès. I, encara pitjor, ningú ho trobava estrany.
