Una festa i uns infants molt alegres

Fotos: Cristóbal Castro / Arxiu Diari de Terrassa i Nebridi Aróztegui

Raval de Montserrat (1982-2026)

A darrere de la fotografia més antiga, acompanyada de l’any i de l’autor, només es pot llegir una referència: Festa Infantil. I, realment, el que es veu és un moment aparentment divertit, amb nens i nenes ballant davant de la presència d’alguns adults, els que s’ho miren i les que, presumiblement, feien de monitores de l’activitat. Tot plegat, davant de la façana de l’edifici principal del consistori de la ciutat, una ubicació on passen moltes coses i de moltes perspectives. Algunes de festives i altres de reivindicació o protesta.

És aquí on s’estableix un dels punts neuràlgics de la Festa Major, que ahir va notar les campanes anunciant la seva fi, campanades que cal dir que són figurades, ja que no va sonar-ne cap. Era una manera de dir-ho més poèticament.
Doncs això, que aquesta part del raval de Montserrat, que ja de per si és un dels llocs de pas més actius de la ciutat, quan hi ha festes o celebracions, sol ser un dels enclavaments principals. Aquí es pot sentir el pregó de Festa Major, conèixer qui és el Capgròs de l’Any o contemplar les actuacions de la Diada Castellera. 

Cinema nigerià

Els infants que surten a la imatge més vella, que és de 1982, any del naixement del director, productor i guionista de cinema nigerià Eric Aghimien, es veuen molt feliços, passant una estona agradable acompanyats d’altres. Ballar i riure (o somriure) van associats, perquè són activitats que aporten alegria. És molt probable que, ara de grans, molts recordin aquell dia com un dia molt simpàtic.