Durant els mesos de juny i juliol, Terrassa ha tornat a demostrar que és un gran referent de la diversitat i dels drets LGTBI. Sota el lema “L’Orgull Transforma Vides”, diferents entitats, associacions, institucions i persones individuals han impulsat un gran programa d’activitats, omplint cada carrer de Terrassa de memòria, reflexió i reivindicació.
Des de presentacions de llibres, cinema, art queer, activitats comunitàries, espais de debat, recuperació d’arxius històrics, la gran “Ruta Orgullosa” que es va haver d’ampliar a dues rutes, amb gent en llista d’espera, o la manifestació del 28 de juny, han convertit aquest Orgull en un dels més complets de la ciutat fins avui.
Però més enllà dels actes, aquest any deixa un missatge molt clar: la memòria és el pilar principal per continuar amb la lluita.
La Ruta Orgullosa va permetre recórrer una Terrassa moltes vegades desconeguda per als mateixos ciutadans i ciutadanes. Un passeig per tots els racons i espais en què les persones LGTBI han construït comunitat, han treballat des de la clandestinitat per erradicar la llei de perillositat social i, no només això, sinó que de la mà d’una de les persones més referents de la ciutat, Lluís Rambla, s’han conquerit drets que no han aparegut per casualitat, sinó que són fruit de l’esforç de moltes persones com en Lluís o l’Armand de Fluvià, que van lluitar perquè avui tinguem la llibertat de la qual gaudim. La història també és una manera de protegir el futur, perquè una societat que oblida com va conquerir els seus drets corre el risc de perdre’ls.
Com a secretària LGTBI del PSC de Terrassa, amb el grup de treball vam posar aquest any el focus en una realitat massa invisibilitat, que vam anomenar “Taula Rodona sobre Realitats Lèsbiques”. Durant la Taula Rodona es van abordar qüestions que poques vegades apareixen dins dels programes de l’Orgull: la història de les dones lesbianes, la maternitat, les teràpies de conversió, els avenços legislatius, les experiències personals i, especialment, les violències que continuen afectant moltes dones lesbianes.
Un dels moments més rellevants va ser la presentació d’un estudi universitari sobre violència en parelles formades per dones, una investigació realitzada entre la Universitat de Vic i la Universitat de Barcelona durant els anys 2020-2022. Els resultats van ser especialment preocupants: un 65% de les participants va manifestar haver patit algun tipus de violència exercida per una parella o exparella dona. Què passaria si féssim aquest mateix estudi l’any 2026?
Seguidament, vam comptar amb la presència de Nieves García, que ens va explicar la seva pròpia història, en què hi vam deixar la pell i les llàgrimes, i va fer que totes les persones presents es plantegessin que encara hi ha drets que s’han d’aconseguir. La Nieves, a més de ser una gran escriptora i lluitadora, s’està convertint en un gran referent en la defensa dels drets LGTBI de la ciutat de Terrassa.
També vam comptar amb la presència de Carmen Fuentes, una gran activista LGTBI de la ciutat i que va ser vicepresidenta de l’antiga Associació LGTBI de Terrassa. Una gran amiga i companya que vaig tenir l’honor de conèixer i amb qui vaig treballar conjuntament i que avui dia continua sent molt important per a Terrassa. El seu discurs empàtic i dinàmic va captar moltes mirades durant la Taula Rodona, i va fer que les persones cisheterosexual que hi van assistir es plantegessin qüestions i s’aboquessin a reflexionar sobre els delictes d’odi que encara avui patim les dones, no només pel fet de ser dones, sinó també pel nostre color de pell, la nostra orientació, identitat i expressió de gènere.
La manca de reconeixement social, els pocs recursos especialitzats, la por de moltes víctimes a denunciar per temor a no ser compreses, els prejudicis contra el col·lectiu LGTBI i la poca empatia i formació de molts serveis públics fan que les dones LBTI continuem invisibilitats davant d’un món heteropatriarcal i masclista.
Terrassa fa anys que es reivindica com una ciutat oberta, diversa i inclusiva, però, tanmateix, és habitual sentir moltes persones LGTBI expressar la necessitat constant de desplaçar-se a Barcelona per trobar referents, espais segurs i activitats específiques del col·lectiu. Terrassa té tot el potencial per canviar aquesta realitat; només cal posar-lo en funcionament.
La implicació de les entitats que formen el PACTE DASIG i el treball des de la Comissió de Visibilitat han permès construir un programa ampli i divers que respon a la necessitat que la història de la ciutat sigui visible i escoltada.
No obstant això, també és necessari reflexionar sobre la coherència entre els discursos institucionals i els gestos públics. Durant la manifestació del 28J, l’inici es va veure endarrerit aproximadament mitja hora fins que va arribar l’alcalde, Jordi Ballart. Després d’escoltar el pregó i participar en la fotografia institucional, va abandonar l’acte abans que comencés la marxa reivindicativa. Que cadascú tregui les seves pròpies conclusions, però resulta inevitable preguntar-se si aquest gest transmet el mateix compromís que habitualment expressa quan denuncia públicament els delictes d’odi, insults i pintades homòfobes que ha patit. L’Orgull no acaba amb un discurs ni amb una fotografia institucional; es demostra caminant al costat de qui continua reclamant la igualtat i de la mà de les persones que es deixen la pell lluitant per no perdre uns drets que tenim el privilegi de tenir, i Espanya és un dels països més avançats d’Europa en matèria de drets LGTBI.
Que la memòria continuï viva, que les violències invisibles deixin de ser-ho, que les dones lesbianes tinguin l’espai que històricament se’ls ha negat i que el lema d’aquest any, “L’Orgull transforma vides”, no sigui només un eslògan, sinó un compromís permanent de tota la ciutat.