La ceguesa davant l'extermini

12 de desembre de 2017
Tots volem ser solidaris. Ens governa el desig d'ajudar els altres. Ens commou el dolor dels altres. Sens dubte els delegats de la Creu Roja són els que estan més a prop del dolor perquè miren als ulls del dolor allà on van a realitzar els seus informes. Però de vegades el delegat accepta el que veu i el que li expliquen, sense anar més enllà. Aquest és el punt de partida de "Himmelweg", de Juan Mayorga (1965), que aquests dies de cru hivern s'està representant a la sala Atrium. Dirigida per Raimon Molins, és una producció del propi teatre, i està interpretada per Guillem Gefaell (jueu), Patrícia Mendoza (delegada de la Creu Roja) i Raimon Molins (nazi al càrrec del camp de concentració). L'obra s'ha muntat moltes vegades a tot el món des que fos escrita l'any 2002, en ocasions amb multitud de personatges i altres, deixant l'estructura bàsica de tres personatges: el jueu, el nazi i la delegada de la Creu Roja (a vegades home de vegades dona, depèn de l'adaptació). Una obra teatral històrica i política sobre la II Guerra Mundial en què l'ombra s'allarga sobre el segle XXI com la del fum dels forns crematoris dels camps d'extermini nazis.

La peça teatral parla de l'horror d'ahir, però també del que estem cultivant avui en el temps de les notícies fabricades, informacions falses, la postveritat, que omplen les xarxes dels nostres telèfons mòbils. A la versió de Raimon Molins els altres personatges són substituïts per titelles, marionetes que simbolitzen el caràcter teatral d'aquesta pantomima que representa per als visitants el camp de concentració.

L'anècdota parteix d'un fet real, una delegada de la Creu Roja que visita un camp de concentració nazi i fa un informe favorable sobre les condicions de vida dels presos. Juan Mayorga reflexiona sobre com els mecanismes del poder poden moure les ments i els estats d'opinió als seus interessos. Un creu estar en un camí cap al cel i no és més que una escala cap al soterrani de l'infern. No estarem envoltats d'indiferència cap al dolor de l'ésser humà?

La derrota de l'exèrcit alemany de la Segona Guerra Mundial dirigit per Adolf Hitler potser no va suposar l'aniquilació del que va suposar ideològicament el nazisme.

Mayorga fa que els personatges representin una obra de teatre, això serveix al dramaturg per reflexionar sobre el seu ofici, un treball que és capaç de crear una realitat que s'assembla a la veritat, però que és radicalment mentida com aquest món bucòlic, una realitat plena d'harmonia i bellesa que amaga els trens de l'horror.

Mayorga ens obliga a pensar d'una manera crítica davant de la nostra realitat, l'espectador no hauria de llegir les píndoles de la propaganda amb amabilitat i credulitat, sinó que hauria de preguntar-se i sospitar, deixant de banda la ingenuïtat.

Els delegats de Creu Roja de llavors, els mitjans de comunicació de l'època, van ser enganyats pel teatre dels nazis i el seu aparell de propaganda, inventant una farsa. Juan Mayorga ens cura de la ceguesa davant l'extermi- ni.

L'ombra de la història política de la II Guerra Mundial s'allarga sobre el segle XXI com la del fum dels forns crematoris dels camps nazis
Escull Diari de Terrassa com la teva font preferida de Google