Una de les coses que van quedar clares durant la pandèmia va ser la cohesió social. Els veïns s’ajudaven entre ells i, de seguida, hi havia persones que s’oferien per donar un cop de mà. Tot i que només van ser dotze hores d’apagada, dilluns també va passar una cosa semblant. El seny col·lectiu va guanyar el “campi qui pugui”. I aquesta solidaritat és el que fa que la societat sigui com és per sobre de les lleis. Un exemple també es va viure al País Valencià amb la dana. Certament, no sabem si en cas que la crisi fos més duradora en el temps aquests comportaments socials es mantindrien. Però això no és nou. Fa cinquanta anys naixien a Terrassa barris com el Pla de Bon Aire. Aleshores, la comunitat era gairebé un poble i els veïns teixien relacions de confiança. S’ha de reconèixer que hem perdut aquest tracte amb els que viuen al nostre costat i ara gairebé no coneixem el nostre veí. Tanmateix, quan més es necessita, la societat reacciona per davant de les administracions.
Ara a portada