Hi ha una teoria molt rellevant que afirma que la vibració podria ser l’origen de la consciència, i la freqüència la forma del cosmos totalment.
Aquesta teoria científica proposa que la consciència està basada en vibracions sincronitzades i ressonàncies magnètiques. A grans trets, segons el psicòleg americà Jonathan Schooler i el Premi Nobel de fisiologia i bioquímic britànic Tim Hunt, es basa en la noció que totes les coses a l’univers vibren en certes freqüències a escala subatòmica. La matèria, o corpuscles, es pot descriure millor com a vibracions de diferents camps quan comencen a vibrar juntes. Alguna cosa comença a succeir quan es produeixen les sincronitzacions, i permeten l’autoorganització espontània que està lligada amb estats de més complexitat i coherència.
Existeixen notoris exemples a la natura en què la sincronització es produeix de manera espontània. Les cuques de llum es reuneixen i acomiaden llum en patrons sincronitzats. Els làsers es produeixen quan els fotons estan a la mateixa freqüència i són sincronitzats. Un altre exemple el trobem a la rotació de la Lluna, està sincronitzada amb la Terra de manera que sempre veiem la mateixa cara.
El professor de física quàntica del MIT Jeremy England ha teoritzat que la vida pot haver sorgit a través de l’acció de la calor, generant l’emergència de l’autoorganització i l’autoreplicació. Tot i això, som capaços de veure la diferència, però no a definir la forma concreta, com seria veure créixer una planta, però no veure com retrocedeix a llavor. Jeremy England, un dels líders en el camp de la biogènesi i la termodinàmica, creu que la vida pot ser una cosa que passa de manera natural quan els àtoms són exposats a una font d’energia. El biofísic afegeix que els cúmuls d’àtoms envoltats a certa temperatura com l’atmosfera o l’oceà tendeixen a ajustar-se per ells mateixos, per ressonar millor amb les fonts de treball (energia) i el camp electromagnètic o químic, anomenat “adaptació per dissipació conduïda”.
La ressonància magnètica és especialment rellevant en el cas de les ones cerebrals (delta, theta, alpha, beta, gamma), les quals són oscil·lacions i vibracions elèctriques del cervell, que estan associades amb certes freqüències en estats de consciència. Els grups de neurones produeixen oscil·lacions en fer servir impulsos electroquímics per comunicar-se. Les ones gamma, per exemple, han estat observades en meditadors budistes quan practiquen la meditació. El científic alemany de l’Institut Max Planck Pascal Fries, especialista en sistemes de neurociència, va suggerir que la comunicació al cervell es produeix a través de la coherència i sincronització cerebral; en altres paraules, l’activitat de la nostra experiència conscient és un estat particular de ressonància.
Els científics Schooler i Hunt apliquen idees a una visió psíquica de la consciència, la qual s’ha encunyat amb el nom de “problema de la consciència”. Però no és estrany que la ciència materialista no ha aconseguit explicar com es produeix científicament, és més coherent dir que la consciència no existeix i mantenir el paradigma dominant. La tesi central dels enllaços particulars permet a la consciència moure’s a gran escala, humans i mamífers són el resultat de les ressonàncies compartides entre molts constituents més petits. La velocitat d’aquestes ones ressonants és el factor limitant que determina la mida de cada entitat conscient.
Potser quan els hippies i els hindús no estaven tan equivocats, quan es van despertar de l’entesa que tot es tracta de la “vibra”. Aquesta vibració és la manera de l’energia universal kundalini, com diu la doctora i llicenciada en filosofia Lilian Silburn, és la font de tots els ritmes el que el genera, no és res més que ritme. Silburn assenyala que avui dia els físics parlen sobre la importància de la vibració com un principi unificador i fonamental. Abans del segle IX de la nostra era, la tradició al Kaixmir ja esmenta la vibració com el fonament de l’univers.
Podem elevar la vibració d’un àtom en un 90% i és buit, estem formats per quadrilions d’àtoms, si parem atenció arribarem a la conclusió que som en la seva immensa majoria buides. Quan comencem a prendre consciència que som una amalgama d’espai buit amb pinzellades de matèria, començarem a adonar-nos dels canvis que el nivell vibracional provoca a la nostra vida. Simplement, som puntets de llum vibrant a l’espai, i com a tal canviem de freqüència. L’energia més subtil és l’energia que vibra en alta freqüència més ràpida, i la més densa és aquella que ho fa en freqüències més baixes més lentes.
Nikola Tesla deia que si vols descobrir els secrets de l’univers, busca en termes d’energia, freqüència i vibració. Hi ha persones que són una mena d’imants errants, que atrauen a la vida relacions, ambients, fets que vibren en la mateixa freqüència que emanen. Què vol dir? Que ressonem i atreuen allò que es troba alineat amb el nostre nivell de vibració. Per tant, com més elevem la nostra vibració, més satisfacció trobarem a la vida, desplegant una sèrie de sincronismes amb persones afins.
Les freqüències més baixes d’energia es relacionen amb el caos, la densitat, la destrucció, l’ego, la culpa, la preocupació, diguem que el seu idioma és la por. Per contra, les freqüències més elevades estan relacionades amb l’ordre, la subtilesa, la creativitat, l’esperit, la innocència i la satisfacció. Hi ha infinitat d’actituds i d’activitats que ajuden a elevar aquesta energia vital.