Les persones més intel·ligents no deixen veure sempre com són d’intel·ligents. Les persones menys llestes que pensen que són molt llestes solen actuar temeràriament, quan seria més savi fer-se el ximple mentre esperen la seva hora propícia.
D’acord amb l’ensenyament de Sun Zi (de gran utilització a l’estratègia bèl·lica), “quan un és fort ha de fingir ser feble”; és un mètode per fer que l’adversari ens subestimi.
Quan es tracta de fer-se el ximple, és important tenir en compte que no es tracta simplement d’actuar de manera ingènua o ignorant. Aquells que saben com fer-ho de manera intel·ligent poden aprofitar aquesta estratègia per obtenir avantatges en diverses situacions. Una tàctica efectiva és mantenir-se reservat i observar amb cura l’entorn, mentre es deixa que els altres subestimin les nostres habilitats. En fer-ho, un pot recopilar informació valuosa i prendre decisions estratègiques sense revelar-ne el veritable potencial. Aquesta manera de fer-se el ximple pot ser especialment útil en situacions competitives o quan s’enfronta a adversaris astuts.
Tots i totes hem conegut gent espavilada que ha volgut demostrar la seva vàlua amb intensitat d’acció, ego i protagonisme. Babaus. Els que realment dominen la situació s’autogestionen les emocions i perfilen maneres d’assolir propòsits estant aturats a la rere guarda, esperant el moment.
Fer-se el ximple no només es limita a situacions competitives o negocis, també pot ser una eina poderosa en les relacions personals. En adoptar una postura d’obertura i humilitat, hom pot fomentar un ambient de confiança i d’honestedat. En mostrar interès genuí en els altres i permetre’ls expressar lliurement, es crea un espai en què se senten còmodes compartint els seus pensaments i emocions. Fer-se el ximple en aquest context no implica manca d’intel·ligència, sinó una estratègia conscient per fomentar l’empatia i la comprensió mútua. Aquesta habilitat pot enfortir els vincles emocionals i construir relacions sòlides basades en la confiança.
Fer-se el ximple és una forma força ràpida d’ocultar coneixement i això es relaciona amb una tensió psicològica més baixa. Cal més esforç per amagar el que saps distorsionant-ho d’alguna manera que simplement fer veure que no ho sabies en primer lloc. Fer-se el ximple t’allibera d’estrès perquè a un ximple no se li demanen explicacions ni resultats, pobre.
És allò que s’anomena la fortalesa del feble. Contra més capacitat demostra el subjecte més se li demana, se li exigeix. En canvi, al ximple que no pot (de manera simulada) no se li demana cap responsabilitat.
M’encanta una frase del gran Albert Einstein: “Tothom és ximple, la diferència rau en el fet que alguns ho sabem”.