No sé quants terrassencs saben que el passat 27 de febrer es va aprovar definitivament la nova Ordenança “Bases de convivència democràtica de la ciutat”
I més concretament, no sé com ha previst el govern local que s’assabentin del conjunt de drets, deures i sancions que s’hi especifiquen.
M’he llegit atentament les 51 pàgines de la nova Ordenança “Bases de convivència democràtica a la ciutat” aprovada provisionalment el passat 28 de novembre del 2025 i definitivament al Ple del 27 de febrer. En el llenguatge habitual de l’administració pública, més pròxim al prospecte d’un medicament que al d’un missatge publicitari, la nova Ordenança, en 51 pàgines, 20.000 paraules i 122.000 caràcters, declara els principis en què es fonamenta, descriu els drets i deures que tenen els ciutadans i les organitzacions quan fan ús de l’espai públic i en detalla les sancions. Una feina extensa, escrita seguint els cànons de la correcció política, i prou precisa per ser aplicada en els àmbits de què tracta.
També és cert que han quedat fora d’aquests bases de convivència democràtica –i m’ha sorprès– algunes de les circumstàncies que actualment més violenten la convivència ciutadana. D’una banda, tot el que fa referència als conflictes per l’aparició massiva a la via pública de patinets elèctrics, potser perquè ja tenen normatives específiques. Però que crec que s’hauria hagut d’incloure en aquest document. I l’altra absència sorprenent és la relativa a la presència d’animals, principalment gossos, a la via pública i als parcs. Pel nombre elevadíssim d’aquests animals –algunes dades indiquen que ja són molts més que el de persones menudes–, i pel comportament incívic d’un nombre elevat dels seus propietaris, també haurien d’haver estat inclosos en aquestes ordenances.
En conjunt, i malgrat aquestes absències, el document és prou detallat fins al punt de saber que orinar, defecar o escopir al carrer mereix una sanció de 300 €. En altres punts, però, com ara el del soroll al carrer i en les festes populars, no s’especifica quin és el volum màxim en decibels autoritzat, ni les hores de finalització dels saraus. I sembla que seria raonable que s’hi especifiqués. I si bé s’indica l’obligació de col·laborar amb els agents de seguretat i no resistir-s’hi, hi trobo a faltar alguna indicació sobre, sinó l’obligatorietat, sí la conveniència de denunciar els comportaments incívics.
Ara bé, el problema principal és el que indicava a l’inici de l’article. Com es farà saber als terrassencs quins són els deures que han de garantir la convivència democràtica a la ciutat? Les 51 pàgines només seran llegides, i amb sort, pels funcionaris que les han escrit i potser hauran d’aplicar. En passarien un examen els regidors que les van aprovar o la policia que les ha de fer complir? Tal com passa amb altres ordenances, la dificultat pel seu compliment és doble: primer, fer-les conèixer, i segon, fer-les complir.
Potser un bon resum en forma de tríptic dipositat a totes les bústies de la ciutat, o enviat a tots els ciutadans censats, podria ser un primer pas. Una aplicació de mòbil amb recurs a la IA per respondre preguntes sobre normes i sancions en podria ser una altra. Aprofitar esdeveniments massius per donar-les a conèixer –penso en l’entrada al Pícnic Jazz, al mercadal dels dimecres, als actes de la Festa Major, els caps de setmana al molt transitat parc de Vallparadís...– encara en seria una altra oportunitat. Tot, menys que quedin en paper mullat.
(Per cert, en pocs segons, la IA m’ha elaborat un tríptic ben resumit de l’Ordenança, en PDF, a punt d’anar a impremta).