Els que fa molts, moltíssims anys, que estudiem com funciona el cervell de les persones sabem científicament que estem davant d’un òrgan que té la capacitat de ser modificat i, per tant, millorat.
Molta gent creu que si una persona neix pessimista, aquesta serà la seva condició fins al dia de la seva mort. Res més lluny de la realitat. Ara podem afirmar que els estats d’ànim poden ser fàcilment alterats en funció de la predisposició a fer-ho. Moltes són les característiques del subjecte pessimista: baixa autoestima, capacitat d’autocrítica negativa, desconfiança envers els altres...
A més de tot el que hem exposat, cal subratllar que una persona que es deixa portar pel pessimisme és algú que davant qualsevol problema es topa amb un mur difícil de salvar. No veu amb claredat les coses i no compta amb l’objectivitat necessària per veure-les. Això al final es traduirà en el fet que augmenti el seu estat d’ansietat i el seu estrès, es preocupi en excés davant la situació i entri en una dinàmica d’absolut caos. Ser pessimista és una elecció, no pas un procés automàtic i molt menys genètic.
Ser una persona optimista vol dir obligar-se a pensar que les coses o les sensacions al voltant d’alguna cosa o algú poden arribar a canviar, sobretot si són negatives. Ser optimista implica prendre el control davant de les situacions. Per aquest motiu, l’optimisme implica aprendre dels esdeveniments que ens envolten i prendre’n la responsabilitat. Sabem que els pensaments que ens provoquem en el nostre cervell són els catalitzadors de les nostres emocions, estats d’ànim i finalment dels nostres comportaments i actituds. Pensar que les coses aniran malament és una estratègia que el cervell utilitza per tenir-nos sempre en alerta i preparats, però també ens endinsa en un terreny inestable i de por. Controlar aquests pensaments i bescanviar-los per una mirada més real, objectiva i alliberadora ens farà entomar les coses en una direcció molt més acollidora i de benestar. El canvi de pensament és una acció, un clic que ens hem de provocar nosaltres mateixos i no dic que sigui fàcil, però sí que és possible. Ser optimista va més enllà d’una simple actitud positiva, és una manera d’enfrontar la vida amb esperança, resiliència i confiança que, malgrat les dificultats, podem trobar sortides i aprendre. Incorporar l’optimisme a la nostra mentalitat diària pot transformar la nostra salut, relacions i èxit personal. Conrear aquesta qualitat és una inversió valuosa per a una vida més feliç i plena.
La veritable estabilitat és pensar que tot anirà bé i estar preparat per a quan les coses vinguin torçades. Una mirada optimista de la vida fa que passem aquest recorregut de manera plaent. Només cal entendre, acceptar i preparar-nos per entendre que és impossible que tot sigui de color de rosa i disposar-nos per a quan apareguin altres colors menys llampants.