Quan miro l’organització territorial de Catalunya, enyoro la que considero ideal per a un país petit, ple de muntanyes, com és Suïssa. De superfícies no gaire diferents: 41.291 quilòmetres quadrats per 32.114, nostra, amb similar població: 8,9 m; per 8,2, aquí.
Bé, doncs allà l’estructura federal permet tres nivells d’administració clars, molt ben definits i estructurats perquè la gestió sigui eficient, austera i molt propera al ciutadà. Hauria de ser el model a copiar, tot i que soc conscient que hem perdut ganes i temps en aquests prop de cinquanta anys de democràcia recuperada.
Aquí, en comptes d’anar a reduir administracions i organismes, ens vam llençar a crear-ne. No perquè fessin falta, sinó per tenir contra pesos en l’àmbit polític. És el que va passar amb la creació dels consells comarcals i posteriorment de les Vegueries. En un país tan petit, el garbuix de nivells fa molt poc eficient el conjunt.
Per a qui no els tingui al cap, recordem com dividim, repartim o organitzem el país. D’entrada, tenim 947 municipis. Una xifra molt alta que va del més petit, Sant Jaume, amb 25 habitants, al més gran, Barcelona, amb prop de 2 milions. A continuació, venen 43 comarques, amb perfils, superfícies i demografia molt, molt diversa. Més amunt, podem posar-hi les vegueries o regions, amb un total de 8. També molt diverses i disperses, en l’àmbit de competències i organització. Ja a escala estatal, perduren les 4 diputacions provincials que van arribar, per quedar-se, perquè són també circumscripcions electorals. I finalment el conjunt del país: Catalunya.
Com podem veure dels simples, austers i pràctics tres nivells de Suïssa, passem als cinc d’aquí. És evident que la nostra organització no només és molt més cara de mantenir, és que comporta la complicació dels tràmits i gestions en l’àmbit intern i extern. Cada pas que fem crea nous passos a fer, amb tot el que suposa d’encariment i alentiment dels resultats.
És possible simplificar el model? Sí, però és impensable a curt i mitjà termini, per tant, oblidem-nos-en. Tot el que sigui somiar truites és millor deixar-ho per a altres temps. Ara i aquí el que toca fer és simplificar tràmits i gestions per aconseguir que cap d’aquests nivells suposi un fre o una complicació afegida. Com? Doncs deixant clares les competències i no obligar a duplicacions innecessàries. L’existència de les noves tecnologies, interconnectades les unes a les altres, ha de facilitar aquesta via d’eficiència.
Fa anys que animo a transformar els consells comarcals en mancomunitats de serveis, i així fer-los més operatius, pràctics i participatius perquè hi serien representats tots els municipis de la comarca. No com passa ara, que només n’hi ha una part. En fi, aquest seria un retoc. Els altres nivells han d’anar acompanyats d’interconnectar tots els nivells i simplificar tramitacions fins a extrems mai vistos. El Govern va prometre revisar els 1.500 tràmits, documents, formularis, gestions que inunden el país fins a aconseguir uns pocs centenars que siguin realment operatius, pràctics i ràpids. El resultat l’hauríem de tenir a les mans d’aquí a dos o tres mesos. En tornarem a parlar.