Publicitat
Terrassa

Jeroni Granell i Mundet, mestre vuitcentista d’obres a Terrassa

Detall de la façana de la Casa Pasqual Sala / Nebridi Aróztegui

[Domènec Ferran i Gómez]

La història de l’arquitectura terrassenca del segle XIX encara està per escriure. Avui en tastarem un petit episodi.

La dinàmica constructiva es va veure accelerada amb el creixement industrial, sobretot a la segona meitat del segle, quan l’empresariat terrassenc –“ el fabricant”– es va especialitzar en la indústria tèxtil llanera, i es va convertir en la classe social dominant que creava i dirigia les seves fàbriques i, així mateix, les institucions polítiques, socials i culturals.

L’industrial terrassenc Pasqual Sala i Sallés era un dels empresaris més actius del segle XIX a Terrassa. Va ser constructor del magatzem de gènere de llana que portava el seu nom al carrer de Sant Pau, 6, juntament amb el seu germà Antoni, amb qui regentava la raó social Sala Hermanos. I també dels dos edificis motiu del present article, el Círcol Egarenc i la Casa Pasqual Sala, ambdós obra del mestre d’obres Jeroni Granell i Mundet.

Jeroni Granell i Mundet (Barcelona 1834-1854-1889) era un prestigiós mestre d’obres i un dels més rellevants de l’arquitectura catalana de la Restauració. Pertanyia a una nissaga familiar de constructors, fill del també mestre d’obres Jeroni Granell i Barrera i al mateix temps el seu fill va ser l’arquitecte modernista Jeroni F. Granell i Manresa (1867-1891-1931). Va obtenir la titulació l’any 1854 a l’Acadèmia de San Fernando a Madrid. Val a dir que en aquesta època tant arquitectes com mestres d’obres feien la mateixa feina indistintament.

La seva obra es va desenvolupar en diversos estils, historicisme, neoclassicisme, eclecticisme i, al final, el modernisme.

Va treballar fonamentalment a Barcelona per a promotors privats, entre els quals destaca l’edifici de l’actual Prefectura Superior de Policia de Catalunya de la Via Laietana, 43, malauradament famós per les tortures practicades durant la dictadura franquista. Aquest edifici inicialment era propietat de la família Arcadi Balaguer. Va ser construït per Granell l’any 1878 i posteriorment va ser transformat. També es va encarregar del trasllat i reconstrucció de l’església i el claustre gòtics de Santa Maria de Jonqueres, del nucli antic a l’Eixample, entre 1871 i 1888, actual Basílica de la Concepció, al carrer d’Aragó, 299. Vull destacar que l’origen de la comunitat religiosa femenina de Jonqueres és a l’Església de Sant Miquel, parròquia dins el terme del Castell i la Universitat Forana de Terrassa a partir del segle XIII, i que posteriorment es va traslladar a Barcelona. Col·laborador d’Elies Rogent en la construcció del paranimf de la Universitat de Barcelona. La Biblioteca Museu Víctor Balaguer a Vilanova i la Geltrú (1882-1884), un dels primers edificis dissenyats per ser museu a Catalunya, així com un dels que marquen l’inici del modernisme al nostre país.

La Casa Pasqual Sala, 1877, ubicada al carrer de Sant Quirze, 40, zona d’eixample vuitcentista, és encara avui dia la casa familiar dels Sala i la va fer construir Pasqual Sala. L’edifici original tenia planta baixa i pis i posteriorment se li va afegir un pis superior, entre altres reformes a l’interior. La façana és estucada i segueix els esquemes neoclàssics. Imita carreus prop de les obertures i als angles, amb porta principal de fusta treballada, baranes i frontons a les obertures. El Círculo Egarense, inaugurat l’any 1888, es construeix a les finques amb els números 48 i 50 del carrer de Sant Pere, propietat de Pasqual Sala. La casa número 48 havia allotjat fins aleshores el Casino de Artesanos y de Tarrassa. La nova construcció és un edifici neoclàssic de planta baixa i tres pisos. El primer i el segon pis presenten obertures amb balcons i amb frontons barrocs i balustres de pedra, mentre que al tercer pis són finestres quadrades sota una cornisa motllurada. Estructura decorativa similar a la que Jeroni Granell ja havia fet a la Casa Pasqual Sala. Cal destacar la barana de ferro forjat de la primera planta, posada posteriorment, obra de Joan Ricart i Taló, conegut com el “rei del ferro”. El decorador de l’edifici, amb la seva escala monumental i el famós Saló dels Miralls, va ser Francesc Solé i Rovirosa, màxim representant de l’escenografia realista a Catalunya. De tot aquest gran monument només se’n conserva la façana i la cúpula que coronava l’escala i alguna fornícula, escultura i part de la barana. Va ser malauradament enderrocat amb finalitats immobiliàries l’any 1975. Dues joies arquitectòniques vuitcentistes de Terrassa que cal valorar

El butlletí matinal del diari, Bon Dia Terrassa
Cada matí al teu correu. Gratis.

Llegeix la nostra política de privacitat per a més informació.

Publicitat
Jeroni Granell i Mundet, mestre vuitcentista d’obres a Terrassa
To Top