Els dies posteriors al suïcidi de la pacient amb problemes de salut mental a l’Hospital de Terrassa han generat denúncies públiques i reflexions sobre l’estat dels serveis sanitaris i d’urgències a la ciutat, i en general, al país. La tragèdia ha evidenciat la pressió assistencial creixent i les mancances estructurals en l’atenció a la salut mental, amb una coordinació que, tot i els esforços dels professionals, no sempre és suficient.
En aquest sentit, la tinent d’alcalde i regidora de Salut, Laura Rivas, lamenta els fets i recorda que els primers afectats són els professionals sanitaris. A més, assenyala que, malgrat els recursos existents, “en els casos de salut mental no sempre arribem a temps, com ha passat en aquest cas” i va destacar la necessitat de continuar treballant en prevenció i detecció primerenca. Segons Rivas, el col·lapse dels serveis és un problema estructural que afecta tot Catalunya, agreujat per factors com l’increment de població, les dificultats socioeconòmiques i l’augment de problemes de salut mental.
Paral·lelament, la Plataforma en Defensa de la Salut Pública de Terrassa, a través d’un comunicat, va denunciar que el suïcidi reflecteix un sistema sanitari col·lapsat i una emergència social en salut mental. L’escrit recordava que els infants i adolescents pateixen llistes d’espera de mesos per accedir a atenció psicològica i que molts pacients només poden recórrer a la sanitat privada, agreujant la desigualtat i vulnerant el dret fonamental a la salut.
Des del punt de vista professional, a les primeres reaccions dels professionals del CST s'ha sumat la Societat Catalana de Medicina d’Urgències va advertir que els serveis d’urgències pateixen un augment sostingut de la demanda. La presidenta, doctora Puig, va explicar que els metges havien alertat la gerència de Terrassa sobre els riscos derivats de l’elevada pressió assistencial, amb 104 pacients en un sol dia, 30 pendents d’ingrés i 14 als passadissos. Va afegir que, tot i que alguns hospitals disposen d’espais diferenciats per a pacients psiquiàtrics, el més important són protocols compartits i procediments que permetin una vigilància contínua.
Recursos i ampliació de l’Hospital
La regidora Rivas recorda que el projecte tècnic de l’ampliació de les urgències de l’Hospital de Terrassa havia d’estar enllestit a finals d’aquest any, amb l’inici de les obres previst per al 2026, i que inclou un nou box de vigilància especial per a pacients amb problemes de salut mental. La tinent d’alcalde remarca que es tracta d’una necessitat ja detectada pel CatSalut davant l’increment significatiu de casos i va ser contundent: “Volem pensar que no era necessari el trist fet succeït, per continuar endavant amb el projecte, ja que era una necessitat ja prevista”.
Amb la mateixa contundència, la regidora afirma que continuaran persuadint la Generalitat perquè l’Hospital sigui considerat de nivell 5, i compti amb un major pressupost: “Els usuaris i el finançament no han crescut en una mateixa proporció, i és important que un hospital disposi dels recursos necessaris per dur a terme la seva activitat. Serà, de nou, un tema que posarem sobre la taula de la consellera de Salut”.
Rivas torna a demanar el CUAP
La regidora de Salut a l’Ajuntament, Laura Rivas, denuncia la manca d’un Centre d’Urgències d’Atenció Primària (CUAP) a la ciutat, una situació que ha qualificat d’“anomalia” tenint en compte que es tracta de la tercera ciutat de Catalunya. Segons Rivas, el consistori ja ha fet la cessió del solar al carrer Pau Marsal a la Generalitat i n’està fent el seguiment. “No ens podem permetre cap demora més en la seva construcció”, va advertir. La regidora va remarcar que la posada en marxa del CUAP permetria rebaixar la pressió assistencial que actualment pateixen els dos hospitals de Terrassa, tot i que va puntualitzar que el projecte només serà útil si es dota de nou personal mèdic i no es fa a costa de redistribuir els recursos humans ja existents.
